Barcelona és avui més rica que fa deu anys? I els barcelonins? Són dues preguntes que podrien semblar equivalents, però no ho són pas. Almenys en el món de l'economia. Si només utilitzéssim un únic indicador, la primera pregunta la respondríem amb el Producte Interior Brut (PIB) i la segona amb el PIB per càpita. És a dir, la riquesa que genera, de mitjana, cada habitant i, tot i que no equival al sou ni a la renda de cadascú, sí que permet mesurar fins a quin punt una economia és capaç de crear valor. No és casualitat que sigui una de les xifres que més segueixen institucions com el Cercle d'Economia quan alerten sobre els reptes de competitivitat i productivitat de Catalunya i Barcelona.
Segons les darreres dades avançades de l'Idescat, el PIB per habitant de la ciutat de Barcelona es va situar el 2024 en 56.360 euros, molt per sobre dels 39.531 euros de mitjana de Catalunya. Entre totes dues se situa l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb un PIB per habitant proper als 45.000 euros, també clarament superior al conjunt del territori català. La diferència és notable: la capital catalana genera, de mitjana, prop d'un 43% més de riquesa per habitant que Catalunya.
La comparació també és favorable respecte a Espanya. Segons les dades provisionals de l'INE, el PIB per habitant espanyol va ser de 32.630 euros el 2024, mentre que la mitjana de la Unió Europea es va situar en 39.950 euros. Ara bé, si ho comparem amb una altra gran metropolis, la diferència amb Madrid és mínima, però guanya la ciutat madrilenya, amb 58.000 euros.
La diferència amb Madrid és mínima, però guanya la ciutat madrilenya, amb un PIB per càpita de 58.000 euros
La fotografia actual també guanya sentit quan es mira en perspectiva. Fa només deu anys, el PIB per habitant de Barcelona era de 40.600 euros. Avui supera els 56.000 euros, fet que representa un increment de gairebé 15.800 euros per habitant, prop d'un 39% més que el 2014.
El PIB de Barcelona va superar per primera vegada els 100.000 milions d'euros el 2023, fins als 103.589 milions. Avui, la ciutat genera més d'un terç de tota la riquesa de Catalunya, un pes que s'ha mantingut estable —i lleugerament a l'alça— durant els darrers anys.
La xifra que més preocupa els economistes
Però el debat sobre el PIB per habitant va molt més enllà de saber si una ciutat o un país és més o menys ric. En els últims anys, institucions com el Cercle d'Economia han insistit que aquest indicador és una de les millors maneres de mesurar la productivitat d'una economia. La raó és senzilla: el PIB total pot créixer simplement perquè hi viu més gent. El PIB per càpita, en canvi, permet saber si cada treballador i cada empresa estan generant més valor que abans.
És precisament aquí on s'encenen les alarmes. Tant el Cercle d'Economia com l'Informe Fènix, coordinat per Xavier Roig amb la participació dels economistes Jordi Galí i Miquel Puig, alerten que Catalunya arrossega des de fa anys un problema de productivitat. Segons aquest estudi, el PIB per càpita català ha perdut 12 punts percentuals respecte de la mitjana europea en els darrers 25 anys. En aquest període, l'economia ha continuat creixent, però ho ha fet sobretot gràcies a l'augment de la població, mentre que la riquesa generada per habitant s'ha anat reduint en termes relatius, no absoluts.
Els autors atribueixen aquesta evolució, principalment, a una especialització excessiva en sectors de baix valor afegit, a una elevada dependència de mà d'obra poc qualificada i a un model de creixement que ha prioritzat el volum per davant de la productivitat. Per això, proposen reorientar l'economia cap a activitats amb més valor afegit, afavorir salaris més elevats i adaptar les polítiques de formació i immigració a les necessitats d'una economia més competitiva.
Però el PIB per càpita no és la renda
Ara bé, una ciutat amb un PIB per habitant elevat no implica necessàriament que tots els seus ciutadans disposin d'aquests ingressos. El PIB per càpita mesura la riquesa que es genera; la renda disponible, en canvi, mesura els diners que realment arriben a les llars després d'impostos i transferències.
A Barcelona, la renda disponible és avui de 22.994 euros per persona, menys de la meitat del PIB per habitant. I aquesta mitjana, a més, amaga diferències molt importants entre barris: mentre que les Tres Torres supera els 41.000 euros per habitant, Ciutat Meridiana es queda per sota dels 12.000 euros.
Una ciutat no s'explica amb una sola xifra
Per això els economistes rarament observen un únic indicador. El PIB per càpita parla de la productivitat; la renda disponible, del benestar de les famílies; l'atur, del mercat laboral; i el preu de l'habitatge, del cost de viure a la ciutat.
El 2025, per exemple, Barcelona va continuar creixent econòmicament —amb un augment del PIB del 3%, per sobre de Catalunya i Espanya—, però també va registrar un nou increment del 10% en el preu de l'habitatge, mentre la renda familiar avançava a un ritme molt més moderat que l'any anterior. La taxa d'atur, per la seva banda, se situa actualment en el 7,7%. Però el mercat laboral d'una ciutat tampoc no s'explica amb una sola xifra. Això millor ho deixem per a un altre Barcelona en xifres. Un altre dilluns.