La tercera setmana de setembre presenta una gran varietat d'obres de teatre que es mouen entre la reflexió històrica, el compromís polític i propostes musicals de creació pròpia.
Del 21 i el 27 de setembre, la cartellera de Barcelona s'omple de noms propis com Mario Gas, però també amb artistes locals com Pep Cruz, Marta Marco o Jordi Cornudella per parlar sobre els abismes familiars que deixen les dictadures o presentar sàtires sobre la professió teatral.
No miris al Teatre La Biblioteca
El Teatre La Biblioteca acollirà del 22 de setembre al 18 d'octubre No miris, una obra de la plataforma Cultura i Conflicte basada en fets reals i que es presenta sota el format de thriller dramàtic. Interpretada per Pep Cruz, Marta Marco i Erol Ileri, la proposta s'endinsa en les fronteres que existeixen entre el compromís polític, la traïció, el silenci i la transmissió del trauma.
La trama pren com a punt de partida l'experiència de Verónica Estay Stange, filla de represaliats de la dictadura xilena i neboda de Miguel Estay (El Fanta), un conegut col·laborador del règim. L'obra aborda la manera en què el dolor i les ferides familiars transcendeixen dècades després dels règims autoritaris a Espanya o Llatinoamèrica, i es qüestiona la fragilitat de les democràcies i els mecanismes que condueixen a l'horror.
Tot fent 'La bella Helena' al Lliure de Gràcia
El Teatre Lliure de Gràcia presentarà del 23 de setembre al 18 d'octubre Tot fent 'La bella Helena', la nova proposta escrita i dirigida per Miquel Mas Fiol. El creador reuneix un elenc format per Sergi Boqué, Jordi Cornudella, Gerard Franch, Carme Milán i Lluís Oliver per reflexionar sobre la força del treball col·lectiu enfront de la individualitat imposada en el món actual.
La comèdia segueix les passes d'una companyia de joves actors que volen trencar amb la inèrcia de les xarxes socials. Per aconseguir-ho, emprenen la tasca de tornar a aixecar sobre les taules La bella Helena, l'històric muntatge que el mateix Teatre Lliure va estrenar el 1979. Així, aquesta proposta també és una declaració d'amor a l'artesania escènica i a la resistència cultural.
Mario Gas a la Sala Beckett amb El pesimismo alegre (Mi suicidio)
La Sala Beckett rebrà del 25 de setembre a l'11 d'octubre el monòleg El pesimismo alegre (Mi suicidio), de Mario Gas sota la direcció de Fernando Bernués (Tanttaka Teatroa). Es tracta de l'adaptació del text del pedagog anarquista belga Henri Roorda (1870-1925), que va escriure en vigílies de la seva pròpia mort.
Malgrat el seu punt de partida, la proposta no es presenta com a relat tràgic, sinó com una defensa plena d'humor sobre la bellesa de l'existència, el plaer, l'amor, el treball i les dinàmiques socials. Gas es posa en la pell d'aquest matemàtic llibertari per fer una defensa de la vida, on les idees i la lucidesa conviuen amb el plaer de les coses de cada dia.
Després de nosaltres, un musical a l'Espai Texas
L'Espai Texas presenta del 22 de setembre al 15 de novembre l'estrena de Després de nosaltres, un musical escrit i dirigit per Jumon Erra amb música original de Miquel Tejada. Protagonitzat per Júlia Jové i Xavi Navarro, amb la música en directe d'Andrea Mir als teclats, el muntatge ofereix noranta minuts en la qual es reflexiona sobre la possibilitat de conservar el contacte després d'una ruptura sentimental.
Un any després de finalitzar la seva relació, un compositor de bandes sonores i una gestora cultural intenten complir la promesa de no perdre el seu vincle. La comèdia indaga en la dificultat de cuidar-se mútuament en una societat que viu a tota pressa. El musical de petit format es planteja quin és l'espai que li donem a l'amor enfront de la professió i la vida a la ciutat.
Indio de mierda a la Sala Fènix
La Sala Fènix programarà del 25 al 27 de setembre Indio de mierda, un espectacle de la companyia xilena Núcleo de Creación Armada escrit per Iñaki Goldaracena i dirigit per Diego Hernández A. Interpretat per l'actriu Cata María Prieto, el monòleg vol donar veu a múltiples personatges per desgranar un conflicte que combina ràbia, incomoditat i ironia.
L'obra parteix d'un incident violent al col·legi de Mariana, una dona xilena establerta a Espanya. Prieto es multiplica sobre l'escenari per encarnar una galeria de figures que intervenen en el conflicte: des de la pròpia mare migrant fins als representants de la institució escolar. Aquest desplegament permet presentar una trama fragmentada on xoquen els prejudicis, la culpa i el ressentiment històric.
Aquesta setmana, els teatres de Barcelona donaran veu a la memòria col·lectiva, el petit format musical i a de grans noms de l'escena. Una oportunitat ideal per acudir a les sales i dubtar, riure i qüestionar la realitat des de la primera fila.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
