Quan passegem pel casc antic de Barcelona estem caminant a través dde la història de la nostra ciutat: carrerons medievals, negocis centenaris i racons que continuen dempeus, per molts anys que passin. El Raval, el Gòtic i el Born són els barris amb més història de Barcelona i compten amb parets que podrien parlar i explicar-nos secrets, curiositats i anècdotes que ens ajudarien a entendre com vivien els nostres avantpassats.
I, degut a aquest llegat històric i cultural, entre els seus carrers també ens trobem amb sales de teatre que, dia a dia, treballen per mantenir viu l'esperit artístic de la nostra ciutat. Grans i emblemàtics espais com el Liceu o el Teatre Romea, però també sales de petit format com El Maldà, l'Antic Teatre o la Fènix.
Teatre Goya: la casa de la dramatúrgia contemporània
El Teatre Goya es va fundar el 1914 com a seu del Centre Aragonès de Barcelona. La seva activitat teatral va començar el 1916 i, desde llavors, la sala no ha parat de representar propostes de teatre. Avui dia, el Goya és un dels grans temples culturals del Raval i pel seu escenari hi han passat figures històriques de la talla de Margarita Xirgu; també, ha estat el teatre que ha programat grans èxits de la cartellera de la mà de Paco Morán, Pepe Rubianes o les germanes Gutiérrez Caba.
L'any 2004, la sala va estar a punt de desaparèixer, però la intervenció del Grup Focus el 2008 va permetre rescatar-ne la gestió i evitar la pèrdua d'un espai emblemàtic. Amb la direcció artística de Josep Maria Pou entre 2008 i 2019, el Goya es va consolidar com el gran espai per a la producció pròpia, els grans autors del segle XX i peces contemporànies en català. Avui, la seva cartellera continua acollint a noms més consagrats del teatre català, des d'Emma Vilarasau i Joel Joan fins a Francesc Orella o Pere Arquillué.
Teatre La Biblioteca: historia de Barcelona i sorra sota els peus
Pocs espais teatrals al món tenen la força del Teatre La Biblioteca. Està construït en una de les naus gòtiques del segle XV de l'antic Hospital de la Santa Creu, l'entitat que va gestionar el primer teatre de la ciutat al segle XVI. Ara, en ple segle XXI, La Perla 29 ha establert aquí el seu escenari per retre homenatge al passat cultural de la nostra ciutat.
La trobada amb aquest espai va ser gairebé casual quan la companyia assajava El Misantrop a la planta superior. Van descobrir les voltes medievals de la planta baixa i van decidir condicionar la nau i cobrir el terra de sorra per millorar l'acústica i crear una atmosfera única. Com bé assenyalava l'escenògraf Jean-Guy Lecat, el Teatre La Biblioteca respon a la idea que "el públic crea l'entorn del teatre". L'espai trenca amb la disposició a la italiana i cada muntatge transforma de dalt a baix l'espai arquitectònic, integrant espectadors i escenografia en un mateix univers.
Gran Teatre del Liceu: el temple de la lírica a La Rambla
El Gran Teatre del Liceu és un dels grans símbols de l'evolució social, política i cultural de Barcelona des del seu naixement el 1847. A diferència d'altres grans teatres d'òpera europeus impulsats per les monarquies, el Liceu va néixer gràcies a la iniciativa privada i la burgesia local, de la mà del Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés creat a l'antic convent de Montsió.
Instal·lat des de fa gairebé dos segles al solar de l'antic convent dels Trinitaris a La Rambla, el Liceu ha superat incendis, reconstruccions i canvis d'època sense perdre la seva condició de temple de la lírica, la dansa i la música simfònica. És un espai de titularitat pública i és administrat per la Fundació del Gran Teatre del Liceu que, actualment, manté la seva projecció internacional col·laborant amb xarxes com Opera Europa o l'associació Òpera XXI.
Interior del Gran Teatre del Liceu
Teatre Romea: un segle i mig de debat, provocació i compromís
Nascut el 1863 com a teatre privat orientat a la petita burgesia i a les classes populars del barri del Raval, el Teatre Romea és la casa Pairal del teatre en català. La seva importància va quedar palesa quan l'any 1981 va convertir-se en la seu del Centre Dramàtic de la Generalitat, és a dir, va assumir el paper de Teatre Nacional abans de que el TNC es construís a prop de Glòries.
Des de 1999, el Romea està gestionat per Focus i, gràcies a això, ha viscut una de les seves etapes més brillants. La direcció artística de Calixto Bieito va convertir la sala del carrer d'Hospital en un punt de referència de la creació contemporània internacional que es coneixia per la transgressió, la lectura crítica dels clàssics i la reflexió política. Aquesta línia de compromís ha tingut continuïtat amb directors artístics com Julio Manrique, Borja Sitjà, Carles Canut i, des del 2019, Josep Maria Pou.
Teatre Borràs: el temple del riure
A la frontera entre el casc antic i l'Eixample, a la plaça Urquinaona, el Teatre Borràs representa la cara més festiva, divertida i popular de l'oferta escènica. Va nèixer el 1931 com a sala de cinema, però l'any 1953 el Grup Balañá va comprar l'edifici per introduir-hi l'activitat teatral, un gènere que acabaria sent el protagonista a partir de la dècada de 1990.
Avui dia, el Borràs és un dels espais més estimats pels professionals i pel públic. Pel seu escenari hi han passat grans noms de l'escena com Rosa Maria Sardà, Josep Maria Flotats o Mario Gas, però també les companyies més innovadores com La Calòrica. La seva programació actual aposta per la comèdia de text, els monòlegs, el podcast en directe i el talent emergent a través de plataformes com La Casa de la Risa o el festival Insomnia.
El Maldà: teatre de proximitat al barri Gòtic
A la galeria comercial més antiga de la ciutat, el Palau Maldà, s'hi amaga un dels projectes més singulars del teatre barceloní: El Maldà. Des del desembre de 2013, la companyia Els Pirates Teatre gestiona aquest espai, un col·lectiu multidiscliplinari integrat per actors, músics, dramaturgs i gestors. El teatre ha fet de la petitesa el seu gran actiu: les seves dimensions obliguen a una relació molt propera entre intèrprets i espectadors.
La sala aposta per la dramatúrgia de petit format, el teatre musical de cambra, la poesia i el cabaret. Obres com El llarg dinar de Nadal, Les dones sàvies o Barbes de Balena han nascut en aquest espai. Però també organitzen altres espectacles com el Maldà 1700, un ciclesde música antiga o concerts íntims de figures com Clara Peya o Marco Mezquida.
Teatre Raval: de teatre parroquial a espai contemporani
Ubicat al carrer de Sant Antoni Abad, el Teatre Raval és la mostra de que el patrimoni barceloní pot reinventar-se. Aquest espai originalment estava vinculat a la Parròquia del Carme el 1930 i va viure dècades acollint iniciatives locals i teatrals de barri.
Però el juliol de 2025 es va iniciar una gran transformació de la mà de la companyia Oblideu-vos de nosaltres, liderada per Evelyn Arévalo i Pep Tosar. Després d'una reforma integral de més de deu mesos, el teatre ha reobert com un espai modern i dotat d'alta tecnologia. L'edifici compta ara amb dos espais d'exhibició: la Sala Tadeusz Kantor, amb 195 localitats que ofereix la mida justa de mitjà format, i l'Espai Damià Huguet, una sala de 50 localitats d'ambient desenfadat per a concerts i peces de format íntim. La sala recupera així el repertori emblemàtic de la companyia (amb muntatges com Federico García) mentre obre les portes a noves produccions contemporànees.
Antic Teatre: experimentació i resistència veïnal al Born
A pocs metres del Palau de la Música, es troba l'Antic Teatre, un espai situat en un edifici construït el 1650 i catalogat com a patrimoni arquitectònic. Va nèxer el 2003 com un espai autogestionat i la seva filosofia és clara: un teatre independent, crític i comunitàri. El projecte ha passat per gairebé dues dècades de lluita per salvar l'edifici de la desaparició i consolidar-se com un centre de recursos multidisciplinari.
L'Antic Teatre fa de l'experimentació, el risc i la recerca el seu leitmotiv. És un trampolí per als creadors emergents i les arts del cos, el teatre físic i les noves dramatúrgies que no troben encaix en els circuits tradicionals. Més enllà de la sala teatral, l'espai també és molt conegut pel seu jardí, un dels pocs patis interiors d'època conservats al centre de la ciutat.
Sala Fenix: el teatre del compromís social
Felipe Cabezas i Isabella Pintani van fundar la Sala Fènix el mes de març de 2013. I, des de llavors, s'ha consolidat com un espai de proximitat especialitzat en teatre de petit format que tracta sobre temes candents en la societat actual: les temàtiques socials, la perspectiva de gènere i la memòria històrica
L'espai compta també amb un petit vestíbul utilitzat com a galeria d'exposicions i, a banda de sala d'exhibició, també és un espai de residències artístiques per a companyies de Barcelona. Dialoguen constant amb el barri i ofereixen una programació variada, actual i reflexiva que convida a millorar la convivència.
Centre d'Arts Lliures - Fundació Brossa: la transgressió a La Seca
A l'antiga casa de la moneda de la Corona d'Aragó, un edifici patrimonial del segle XIV conegut com La Seca, s'hi troba el Centre d'Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. El centre es troba en aquesta seu des de 2018 i té com a missió preservar i difondre el llegat del poeta visual alhora que funciona com un laboratori de creació contemporània.
L'espai no funciona com un teatre a l'ús, sinó com un centre interdisciplinari on es creuen les arts escèniques, les arts visuals, la literatura i la maquetació poètica. És una sala fidel a l'esperit transgressor i juganer de Brossa, per això, la seva programació acull propostes de joves creadors emergents, peces que desafien les convencions dels gèneres i processos de treball oberts a la ciutadania.
Café Teatre Llantiol: el racó de la màgia, l'humor i el petit format
El Llantiol es va inaugurar el 25 de juliol de 1980 en una antiga impremta del carrer de la Riereta. Avui dia, és el cafè-teatre per excel·lència de Barcelona. Guardonat el 1982 amb el Premi FAD Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals, aquest espai d'estètica modernista va ser concebut inicialment per Ferran Rodríguez i Lluís Fortuny com un club dedicat a la màgia de prop.
El Llantiol ha estat el laboratori de proves de figures cabdals del teatre català: per exemple, aquí va debutar El Tricicle l'any 1980 provant els seus primers gags, i també van fer els seus primers passos companyies com The Chanclettes. Noms com el gran Eugenio, Ángel Pavlovsky, Pepe Carrol, Juan Tamariz o el Mag Lari han format part de la història d'aquesta sala que, avui dia, segueix apostant pel petit format, l'humor absurd i la il·lusionisme.
La Puntual: l'art de la titella a escala íntima
Al Born s'hi troba el teatre de titelles de Barcelona: La Puntual. Aquest espai de 50 persones d'aforament agafa el seu nom de la merceria de l'obra L'Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol, una picada d'ullet l'esperit del modernisme català que va fer dels titelles una art major als cafès de finals del segle XIX.
Dirigit per Néstor i Eugenio, el teatre està dedicat íntegrament a l'art dels titelles tradicionals, les ombres xineses i el teatre d'objectes. Cada cap de setmana, el seu escenari rep tant produccions pròpies com companyies de prestigi internacional, per tant, és un dels espais més visitats per a les famílies que busquen una experiència original, diferent i d'una gran qualitat artística.
Properament... el Teatre Principal!
El cas antic es prepara per reobrir un dels espais històrics més importants del teatre a Barcelona: el Teatre Principal de Barcelona. Es preveu que de cara al setembre de 2028, reobri aquest espai que va ser l'antic Teatre de la Santa Creu o Corral de Comèdies al segle XVI. Es tracta de l'espai teatral més antic de la ciutat, un edifici que ha sobreviscut a incendis, clausures i reformes al llarg de quatre segles.
El projecte vol tornar l'esplendor a la façana dissenyada per Francesc Daniel Molina el 1840 i connectar els grans arcs de la planta baixa amb La Rambla. Comptarà amb una sala principal per a 850 espectadors, la recuperació de l'espai de l'antic frontó Jai-Alai per a grans formats i la restauració de l'antic Teatro Latino (amb aforament per a 200-250 persones), dedicat a formats com el jazz o la música de cambra.
Entre els carrers del Raval, del Gòtic i el Born ens trobem amb teatres que demostren que la cultura és el millor motor per continuar fent barri i ciutat. I mantenir viva aquesta xarxa escènica és protegir la identitat de Ciutat Vella i, també, de la nostra ciutat.
Afegeix The New Barcelona Post com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
